El zinc (de l’alemany Zink, també conegut com zinc per influència del francès i anglès) és un element químic essencial de nombre atòmic 30 i símbol Zn. Les mines més riques contenen un 10% de ferro i entorn a un 50% de zinc. Les minerals dels que es extra són: el sulfur de zinc conegut com esfalerita a USA i blenda a Europa; smithsonita (carbonat) a USA, però calimina a Europa, hemimorfita (silicat) i franklinita (òxid).
El zinc pot ser reciclat en ferrovelleries o gestors de residus autoritzats com és el cas de Ferros Perich. Pot comprar-se en diferents formats com es descriuen a continuació. El preu per quilo de zinc depèn del mercat borsari dels metalls, entre altres factors.
La destinació final del reciclatge del zinc és la seva fosa en forns. El material en estat líquid es convertirà en nous articles.
Els usos més importants del zinc els constitueixen els aliatges i el recobriment protector d’altres metalls. El ferro o l’acer recoberts amb zinc es denominen galvanitzats, i això pot fer-se per immersió de l’article en zinc fos (procés de hot-dip), dipositant zinc electrolíticament sobre l’article com un bany xapat (electrogalvanizado), exposant l’article a zinc en pols prop del seu punt de fusió (sherardizing) o ruixant amb zinc fos (metal·litzat).
Altres usos són per exemple recobriments de teulades, baixants i canalons, també per fabricar bateries de Zn-AGO usades en la indústria aeroespacial per a míssils i càpsules espacials, per fabricar peces de fosa injectada en la indústria d’automoció, a la metal·lúrgia de metalls preciosos i eliminació de la plata del plom.
Calamina
És ferralla de peces mixtes de zinc velles foses a injecció, amb o sense ferro i altres additaments estranys, carburadors carxofes del gas, … Ha d’estar lliure d’encenalls, desfets, trossos grans, peces foses i escumes. Totes les substàncies volàtils (com cautxú, suro, plàstic, greix etc.), additaments estranys, brutícia i material infusible, seran descomptats. El material amb menys del 30% de ferro s’accepta.